Primer i segon vídeos del projecte. PAC 2.3. NTICEDU.

Aquí us deix el primer i el segon vídeos del projecte, als que l'Alba i la Laia ens expliquen que passa amb el sol i perquè s'amaga darrera del puig de Galatzó. Si voleu veure els altres vídeos i les fotografies, teniu els enllaços a l'entrada del blog del desenvolupament del projecte. Esper que us agradin.

Conclusions finals de l'assignatura. Autoavaluació NTICEDU.

Us deix les meves reflexions finals i autoavaluació de l'assignatura. Que passeu tots i totes un bon estiu!!!

Autoavaluació

L'avaluació inicial va ser per a mi un primer contacte amb la TE, de la que en realitat en sabia ben poc. El meu desconeixement sobre TE, CTS, els mites tecnològics… va fer que cometés errors i que sorgissin conflictes cognitius que varen fer que augmentés el meu interès per a voler saber més i el meu compromís cognitiu, cosa que va ser possible gràcies a la col·laboració amb els companys al debat, compartint idees, treballs, històries i dubtes, realitzant les tasques obligatòries i voluntàries, però sobretot amb el mapa conceptual, que me va resultar molt útil per a entendre i clarificar els conceptes més importants i les seves interrelacions. 

Respecte a la primera autoavaluació ha hagut clarament una reconstrucció i ampliació conceptual personal, a més, entre tots els companys hem anat adquirint un compromís conceptual vers el corrent CTS, creant i interioritzant significats comuns que ens han permès entendre les interrelacions entre CTS i Educació i ens han animat i motivat a l'hora d'emprar la TE, entre altres coses per aconseguir l'aprenentatge significatiu.  Els meus esquemes, per tant, s'han modificat, i els meus coneixements previs han augmentat notablement, gràcies al conflicte i a l'error, que són totalment necessaris.

Pensant en el debat, aquest va ser per a mi un aprenentatge significatiu, sobretot gràcies a la interacció amb els companys, a les argumentacions i contra argumentacions, a la recerca d'informació per a trobar idees i fonamentar les pròpies i a les reflexions dels companys, que me varen ser de molta ajuda a l'hora d'elaborar i interioritzar les pròpies reflexions. El fet d'haver de debatre formant part d'un bàndol sociodeterminista o tecnodeterminista (extrems), va servir perquè entre tots arribéssim a les conclusions finals, a adoptar un punt entremig corresponent al moviment CTS. Tant m'ha servit aprendre a argumentar, que des d'aquest primer debat de NTICEDU, he pogut aprofitar els nous coneixements a un debat virtual de la UOC de Psicologia de la Instrucció, a les activitats en general i fins i tot a converses on he hagut d'argumentar i defensar una postura.

Pel que fa als casos, igual que va passar al debat, el fet de compartir-los, va fer que continuéssim aprenent de forma col·laborativa, aprofitant les aportacions, coneixements i experiències dels altres, aquesta vegada en forma d’històries. Va ser molt interessant llegir i recollir les històries de la base de dades KITE i dels companys, i encara que ara només faig feina de mamà, ja he arxivat bé els casos per a poder acudir a ells en cas de necessitar idees, recursos o possibles solucions a problemes similars amb que em trobi en un futur, al dia a dia a l’escola o com a psicopedagoga.

Passant al blog, aquest ha estat per a mi una eina d'autoavaluació contínua al que he anat plasmant els meus aprenentatges. He interactuat amb els companys fent comentaris respecte les preguntes trampa de l’autoavaluació inicial, però  també llegint les seves aportacions i aprenent gràcies a les seves reflexions. He revisat i modificat les meves aportacions a mesura que anava canviant la meva postura inicial influïda pels mites tecnològics i en alguns punts pel determinisme social.

Per últim, dir que estic molt satisfeta dels aprenentatges obtinguts i del procés que he seguit per arribar fins aquí, a més del meu redescobriment de les TIC. Inicialment no ho esperava així, però aquesta ha estat una assignatura que m’ha sorprès molt gratament, contribuint realment al meu enriquiment com a persona i professional.

Conclusions projecte. PAC 2.3. NTICEDU

Conclusions de la realització del projecte 

Estic realment satisfeta amb l’experiència i amb els resultats aconseguits. He comprovat la necessitat de partir d’un problema significatiu pels aprenents, juntament amb la importància i l’ajuda que poden proporcionar les TIC a l’educació formal, informal o familiar, per tal de facilitar la motivació, interès, recerca d’informació, comprensió de la realitat... i comportant així major significació als aprenentatges.

Aquest ha estat un disseny creatiu i coherent, que partia d'un problema significatiu per les nines, ben justificat científicament tant pel problema en si (concepció del cicle nit–dia pels infants) com per l'aprenentatge significatiu que comporta. Les aprenents han pogut canviar els seus esquemes previs errats, per un model mental correcte gràcies a les TIC com a facilitadores, que les han ajudades a conèixer i comprendre com és el nostre planeta i els seus moviments de rotació que comporten el dia i la nit.

Un punt que també m’ha ajudat molt,a l’hora d’elaborar el projecte ha estat el mapa conceptual. En un principi, l’estudi del mòdul me va resultar un poc difícil, hi havia parts que no comprenia i la realització d’aquest en relació al projecte m’ha servit per a entendre i clarificar els conceptes. El meu aprenentatge queda plasmat al llarg de l'informe, tant al disseny com al mapa conceptual, a la descripció del procés, i a ambdues avaluacions.

Personalment, he aprés molt jugant el paper de psicopedagoga: detectant el problema significatiu, dissenyant el projecte en base a aquest, implementant-lo, avaluant-lo durant tot el procés, canviant el que no funcionava, guiant i facilitant l'aprenentatge de l’Alba i la Laia.

Desenvolupament del projecte. PAC 2.3. NTICEDU

Hola, m'agradaria compartir amb volaltres el desenvolupament del nostre projecte i els enllaços a les mostres documentals, esper que us agradi.

Descripció del procés

El procés que vàrem seguir, es va guiar per la planificació prèvia exposada al disseny del projecte. La seqüència d’activitats va ser:

Primera passa: un horabaixa, abans que es pongués el sol, vàrem sortir a passejar per devora de casa amb les bicicletes. Ens vàrem aturar a observar on estava el sol i que estava passant. Les nines feien les seves hipòtesis, parlaven entre elles i amb nosaltres, que intentàvem guiar la conversa  fent preguntes tipus: què penseu que passa amb el sol, i el matí què passarà? Com és que s’amaga? Penseu que es mou? De quina forma? Aquesta primera passa vendria a ser com una avaluació prèvia a la que l’Alba i la Laia varen exposar el que pensaven sobre el tema i que ens va permetre conèixer realment la seva concepció. Encara que ja altres vegades havíem parlat del tema, d’aquí que sabéssim que els interessava, mai no havia estat una activitat planificada amb anterioritat amb la finalitat d’aconseguir uns objectius clars d’aprenentatge significatiu. A més, tampoc no ho havíem enregistrat en vídeo.

Vàrem fer dues gravacions de les explicacions de les nines sobre la posta del sol pel puig del Galatzó des del passeig del Molinar de Palma: es poden veure, la primera, a la direcció web: http://www.youtube.com/watch?v=UEPPt0aT0GU. La segona a: http://www.youtube.com/watch?v=h4Q6nd402tA.

En concret, la concepció de l'Alba i la Laia era que el sol es mou durant tot el dia i quan arriba la nit s'amaga darrera del puig del Galatzó, per això se fa de vespre, perquè se'n va a dormir. Pensaven també que el matí s'aixeca i surt una altra vegada per on se'n va anar a dormir, i que una altra vegada es mou durant tot lo dia pel cel fins que es torna a amagar.

Segona passa: el matí d’un altre dia, anàrem amb l’Alba i la Laia a veure què havia passat amb el sol, per on havia sortit. Aquesta vegada a la part de darrera de la casa, li diem “el camp de les vaques”. Ja eren les nou del matí i feia més d’una hora que el sol havia sortit, però es veia clarament que no ho havia fet pel puig del Galatzó com suposaven les nines en un principi.

Aquest va ser un  descobriment que les va sorprendre, provocant en elles un conflicte cognitiu. Ara pensaven que el sol sortia per l’altre costat perquè ho havien vist, però no entenien el que havia passat. Vàrem gravar un vídeo, disponible a http://www.youtube.com/watch?v=XG1zVyAhOwI.

Després feren conjetures de perquè es fa de dia i de nit, instades pel Pere i jo. L’Alba, que feia poc havia anat a l’observatori astronòmic amb l’escola, a mirar el sol amb un telescopi, deia que es feia de dia quan sortia perquè el sol és com una pilota molt grossa de foc que fa llum; i que es feia de vespre perquè s’amagava i se’n anava el llum amb ell darrera del Galatzó. La Laia escoltava i prenia nota de les argumentacions de la seva germana gran.

De les dues primeres passes, férem fotografies que hem penjat a un àlbum web de Picasa, a la següent direcció:

https://picasaweb.google.com/110548707332888825117/PostaDelSolISortidaPROJECTENTICEDUPrrimeraISegonaPasses?authkey=Gv1sRgCJjl6IvuvtDxDw#

Tercera passa: després de veure la sortida del sol i parlar del tema, les nines ens varen dir que no entenien perquè havia passat això, i ens varen demanar si era tots els dies igual: si el matí següent tornaria a sortir el sol per l’altre costat del Galatzó o ho faria pel mateix puig. Arrel d’aquí els vàrem plantejar la possibilitat de comprovar-ho de nou, així que vàrem aprofitar un matí, quan anàvem a l’escola amb la bicicleta, per aturar-nos a mirar una altra vegada, des del passeig del Molinar, la situació del sol i la del puig del Galatzó. Quan descobriren que havia tornat a sortir per l’altre costat, contrari al Galatzó, seguien sense entendre perquè passava així i ens demanaren ajuda. Els vàrem demanar on pensaven que podrien treure informació per a resoldre els seus dubtes i ens varen donar dues possibilitats: cercant als llibres o a l’ordenador. I així ho férem.

Primer de tot, vàrem situar amb Google Maps el nostre carrer, vàrem veure el plànol i les fotos de casa nostra, a més ens vàrem passejar amunt i avall, pel passeig de la mar, pel camp de les vaques... Després vàrem començar a allunyar-nos, els explicàrem que era com si ens pugéssim a un helicòpter o una nau espacial i cada vegada ens anéssim més amunt; així situàrem el nostre barri, casa nostra al barri, la nostra illa, l’arxipèlag, Espanya, Europa... fins que vàrem descobrir (ara amb Google Earth), que allà on vivim és rodó com una pilota: ens situàrem al planeta Terra. Els va agradar molt i vàrem parlar una estona sobre aquest, de la forma que té, si és més gros o petit que el sol, si està quiet al cel i si es mou, com ho deu fer. Vàrem decidir que tot això també ho podíem mirar per internet. No vàrem gravar vídeo d’aquesta passa però si férem una seqüència de fotografies penjades a Picasa. A aquest àlbum també hi ha fotografies de la següent passa, i es pot veure a la direcció: https://picasaweb.google.com/110548707332888825117/SituamCasaNostraLaTerraIElSolPROJECTENTICEDUTerceraIQuartaPasses?authkey=Gv1sRgCIC7vqvGmunXaw

Quarta passa: El següent que férem va ser rescatar un dels llibres de l’Alba i la Laia (Nayer, J., Goldberg, G. (1993). El espacio en las puntas de sus dedos. New York: Mc Clanahan Book Company, Inc.), que a una de les seves pàgines ens explicava com és el planeta Terra on vivim, la seva situació a l’espai; com és i què és el Sol, i fins i tot perquè es fa de nit i de dia.

En un principi havíem pensat situar el planeta Terra al Sistema solar amb una animació que havíem cercat a Google, però vàrem trobar que seria molt complicat d’entendre, sobretot per la Laia, i la vàrem canviar per una animació de Youtube més senzilla a la que la Terra rota i a poc a poc es veu el sol. La direcció és: http://www.youtube.com/watch?v=-4_7iF7liCY. Nosaltres també vàrem gravar un vídeo disponible a la direcció: http://www.youtube.com/watch?v=Xd-S1bHJk68.

Després d’això vàrem veure el vídeo de “Doki descobreix perquè es fa de vespre”, disponible a: http://www.youtube.com/watch?v=gHhyW9HRBvo. Són els dibuixos animats d’un ca que vol saber perquè es fa de nit i puja a un coet parlant per a veure-ho des de l’espai. Els va agradar molt i varen entendre millor el cicle nit–dia. El vàrem veure unes quantes vegades i després en parlàrem. Gravàrem un vídeo de les nines mirant-lo, que està disponible a la direcció: http://www.youtube.com/watch?v=gTafoDZJ90A. Ja a la planificació inicial, donada la curta edat de la Laia, pensàvem que ens havíem marcat uns objectius poc ambiciosos, així i tot, semblava que li costava entendre el cicle nit–dia. Després de parlar-ne i tornar a veure els vídeos i el llibre, però, ens deia que ella ja sabia que la Terra és rodona i que gira al voltant del sol que està quiet. Però, nosaltres no teníem molt clar que de veres ho entengués tant bé com deia, ho veuríem a la següent passa.

Això si, el Doki els va agradar tant que cada dia demanaven de tornar a veure el vídeo, i arrel d’aquest i del llibre, els sorgiren altres interrogants com per exemple si les estrelles són molt enfora o si als altres planetes també hi viu gent, encara que això ja és una altra història...

Cinquena passa: la següent passa va ser la comprovació de que els seus esquemes previs havien canviat, i que les nines havien adoptat i interioritzat la concepció correcta del cicle nit–dia. Per això vàrem recrear el moviment de la Terra i el Sol amb elles mateixes. Primer, l’Alba va fer de sol i estava quieta o girava sobre ella mateixa sense moure’s d’un punt. La Laia, a la vegada, feia de Terra. Entenia molt bé la translació però li costava la rotació. Bé corria al voltant de l’Alba o rotava al mateix lloc, però no ho feia a la vegada que rotava.

Recreant els moviments, la Laia entenia que es feia de nit o de dia segons donés a l’Alba (que era el sol) la panxa o l’esquena. Però no controlava la rotació. Quan li vàrem explicar, ho va fer bé, però aquest entrebanc ens va fer pensar que realment no acabava d’entendre els moviments de la Terra i ens vàrem tornar a qüestionar els objectius que ens havíem marcat, ja que, pel que semblava, eren un poc elevats per la seva edat. A partir d’aquí els vàrem tornar a replantejar, volent aconseguir que la petita entengués la rotació de la Terra respecte del Sol que explica perquè es fa de nit i de dia. Li va tocar el torn a l’Alba, que ho entenia bé. Gravàrem dos vídeos, un quan la Laia no rotava al voltant de l’Alba, i un altre després d’explicar-li com es feia. Cada un a una direcció de Youtube, el primer disponible a: http://www.youtube.com/watch?v=BzSMLqC6YcU, i el segon a: http://www.youtube.com/watch?v=jfhZhUq-4qc.

Després, férem un experiment al lavabo, a les fosques: amb una llanterna il·luminàvem una pilota. Així vàrem poder veure que allà on la llanterna (el sol), il·luminava la pilota, era de dia; i que la part del darrera estava a les fosques i per tant era de nit. Parlàrem del que explicaven al vídeo de Doki, que si la Terra no rotés, sempre seria de dia o de nit al mateix costat del planeta. Férem un vídeo disponible a:http://www.youtube.com/watch?v=XzNOBW234-U.

D’aquesta passa també férem fotografies, disponibles a l’àlbum web de Picasa: https://picasaweb.google.com/110548707332888825117/LAlbaILaLaiaFanDeSolITerraExperimentDeLaPilotaPROJECTENTICEDUCinquenaPassa?authkey=Gv1sRgCNO56rGV2uS_Kw#

Sisena passa: encara que semblava que les nines anaven interioritzat els nous aprenentatges, vàrem tornar a veure l’animació de la Terra mentre sortia el Sol, el vídeo de Doki, i de dues animacions cercades a http://www.google.com/, de la Terra i els seus moviments respecte el Sol, que explicaven perquè es fa de dia i de nit. Aquestes formaven part d’un llibre virtual de l’editorial SM, una a:

http://www.librosvivos.net/smtc/PagPorFormulario.asp?idIdioma=ES&TemaClave=1030&est=2. I la segona disponible a la pàgina 9 del mateix enllaç.

Per a finalitzar el projecte, el mateix dia, abans que el pongués el sol, anàrem al passeig del Molinar, gravàrem un vídeo i férem unes fotografies de les nines explicant què estava passant i perquè, així com què passaria l’endemà dematí. El vídeo a: http://www.youtube.com/watch?v=qMg8ds54_9Q, les fotografies a: https://picasaweb.google.com/110548707332888825117/LesNinesExpliquenElPerqueDelCicleNitDiaPROJECTENTICEDUSissenaPassa?authkey=Gv1sRgCOmD_M3RwaiKAQ#

Mapa conceptual del projecte NTICEDU

Hola, aquí us deix el mapa conceptual del projecte, fins aviat:

Disseny del projecte. 2.3 de la PAC 2

Hola, aquí us deix el disseny del projecte, encara no l'hem començat a implementar, però tenim moltes ganes. El durem a terme entre aquesta setmana i l'altra.

TÍTOL:

PERQUÈ EL SOL S’AMAGA DARRERA DEL PUIG GALATZÓ I EL MATÍ TORNA A SURTIR PER UNA ALTRA BANDA?

AGENTS:

• Aprenents: Alba i Laia Comas Artigas, dues germanes de 3 i 5 anys  
• Mediadors: Pere Lluís Comas i Xisca Artigas
• Tecnologies: Imatges i animacions de la web, vídeos de youtube, google earth, càmera de fotos i de vídeo.

DESCRIPCIÓ I TIPUS DE PROBLEMA:

Aprendre que el sol no “s’amaga” darrera d’un cim, que en realitat es pon perquè la Terra es mou (rota) i per això es fa de nit i el matí de dia. Aquest problema, respon a un model mental erroni de les nines que han construït per a representar la realitat (que el sol es mou pel cel tot lo dia fins que s’amaga darrera de les muntanyes i es fa de vespre).

TIPUS: Per aquesta concepció errònia ens trobem davant d’un problema de tipus de resolució de dificultats. Encara que el sistema en si (la Terra i el Sol) no tinguin un mal funcionament, l’error ve donat per la idea preconcebuda que les aprenents tenen sobre aquest.

ESTRUCTURACIÓ: És un problema científic ben estructurat amb una única solució correcta i prescrita, que ben bé podria formar part d’un llibre de text. Però pot presentar una gran complexitat donat l’elevat nombre de components representats al mateix (des del nombre de temes que es podrien tocar fins a les possibles interaccions entre ells –sistema solar, univers, moviment dels planetes, tamany i posició dels astres, etc.). Per les nines, és un problema molt complex, això, i que siguin tan petites fa que ens centrem només a l’objectiu de que aprenguin que es fa de nit i de dia perquè la Terra rota sobre ella mateixa.

ESPECIFICITAT DEL CAMP: Està ben situat pel mateix problema al context quotidià de les nines, que es troben amb un conflicte quan veuen que el sol no s’amaga i surt per allà mateix.

PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA:

Aquest és un problema que les nines expressen quan veuen que el sol no es pon per allà mateix que per on torna a sortir el matí. Elles pensen que es mou i s’amaga i que per això es fa de nit. Quan els agents mediadors, jo i son pare, passegem amb elles a mitja tarda prop de casa, solem aturar a mirar per on es pon el sol. Quan passegem el matí per allà mateix no entenen perquè no ha tornat a sortir pel mateix lloc per on se’n va anar a dormir. Aprofitarem aquesta situació perquè es demanin què passa, perquè deixem de veure el sol i perquè el matí no surt per allà mateix. Els plantejarem preguntes tipus “com és la Terra?”, “es mou?”, “i el Sol?”, a més de la possibilitat de cercar fotos i animacions a internet per veure si trobem respostes.

CONTEXT DE L'ACTIVITAT:

El context on es realitzarà l’activitat és el familiar de les nines.  Una part es durà a terme a l’exterior i una dins casa nostra, davant de l’ordinador.

CARACTERÍSTIQUES DE LES APRENENTS:

Són nines de 3 i 5 anys, molt actives i curioses, encara força egocèntriques. Els agrada saber el perquè de les coses, si una resposta no els satisfà, per exemple davant d’un “perquè si” o “perquè és així”, contesten que això no vol dir res i exigeixen una altra explicació. Laia, la petita, sol imitar a n’Alba. La gran té molt bon vocabulari i lèxic, sap argumentar força bé. La petita ja sap construir frases complexes, però li costa més mantenir l’atenció. A les dues els interessa molt aquest projecte i els agrada molt la idea de cercar les respostes a aquests interrogants per internet.

CAPACITATS PER A ASSOLIR:

• Aprendre a descobrir  plantejant-se interrogants, observant i explorant el seu entorn immediat, en aquest cas natural, amb curiositat i respecte.
• Qüestionar-se les coses i conèixer la utilitat de les tecnologies, en aquest cas d’internet, per a cercar informació i respostes als seus interrogants. 
• Aprendre i comprendre el cicle nit – dia i els moviments terrestres respecte del Sol.
• Valorar i gaudir de la bellesa de la natura, especialment les postes i sortides del Sol.

CONTINGUTS:

• CONCEPTUAL: descoberta i comprensió del seu entorn, en concret del cicle nit–dia i dels moviments terrestres respecte del Sol. Utilitzar les TIC per a cercar informació (google) i el google earth per a situar el nostre barri, illa, país, continent i finalment la Terra. Utilització de les fotografies el vídeo per enregistrar l’experiència.
• PROCEDIMENTAL: l’ús de l’ordinador i els programes esmentats. L’observació directa de l’entorn i el plantejament de qüestions davant dels fenòmens que no entenen.
• ACTITUDINAL: valoració i apreciació de la natura que ens envolta, especialment de les postes i sortides del Sol. Interès, motivació i atenció respecte la recerca de les respostes a les qüestions.

SEQÜÈNCIA D'ACTIVITATS:

PRIMERA PASSA: passeig abans que es pongui el Sol observació del fenomen i plantejament de qüestions per part de les nines.

SEGONA PASSA: passeig el matí quan ja s’ha fet de dia, observació de la situació del Sol i del lloc per on ha sortit. De nou, plantejament de qüestions per part de les nines sobre els diferents llocs de sortida i posta, possibles conjetures de perquè es fa de dia i de nit.

TERCERA PASSA: situar-nos i situar la Terra. Amb Google Earth cercarem el nostre carrer, casa nostra, i anirem ampliant fins a veure el nostre planeta. Quina forma té, és molt gros? Penseu que és més gros o més petit que el Sol? Deu estar quiet al cel? Si es mou, com ho fa?

QUARTA PASSA: situar el planeta Terra al Sistema Solar. Animació del Sistema Solar amb el moviment dels planetes. Cercat a Google. Explicació de les nines davant de l’animació, dubtes, ajuda per part nostra per arribar a les conclusions vertaderes.

CINQUENA PASSA: recreació del moviment de la Terra i el Sol primer amb elles mateixes, nosaltres els farem preguntes sobre si es fa de nit o de dia. Després amb una pilota, una pepa i una llanterna per entendre perquè es fa de nit i de dia i perquè el Sol surt i es pon per llocs diferents.

SISSENA PASSA: es pot incloure la recerca d’una animació a google si la cinquena passa no quedés clara. Tornar a observar la posta del Sol i explicacions per part de les nines del que passa i perquè passa, així com què passarà demà al matí.

Durant tot el procés s’aniran prenent fotografies i/o vídeos.

FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA:

Per a decidir aquest problema hem partit dels dubtes de les nines. La decisió de les tasques l’hem presa perquè els motiva i els agrada molt cercar fotografies i animacions per internet, així com sortir a passejar i observar el seu entorn. Són activitats vinculades als continguts de l’assignatura, ja que empren les TIC per aconseguir l’aprenentatge significatiu, partint dels interessos de les aprenents. A més de tractar-se d’aprenentatge basat en la concepció constructivista i de seguir les idees de Vygotsky respecte la zona de desenvolupament proper, a la que les nines podran arribar amb l’ajuda dels adults, he trobat molts d’estudis que recolzen la teoria de les concepcions errònies sobre el funcionament del cicle dia – nit, Sol-Lluna-Terra de nins i nines, així com de les explicacions alternatives que aquests ofereixen. També Piaget es va preocupar per la concepció de l’espai pels nins. La major part dels estudis, estan en anglès i fan referència a nins més grans que les nostres aprenents. En destacaré dos en Espanyol, més recents i que també inclouen edats similars a la de n’Alba:

• VEGA NAVARRO, A. (2007) Ideas, conocimientos y teorías de niños y adultos sobre las relaciones Sol-Tierra-Luna. Estado actual de las investigaciones. Revista de educación, Nº 342 (Enero-abril), pp. 443-474. Madrid: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.
• CALDERÓN CANALES, E. (2006) Las ideas infantiles sobre el Sistema Solar. Ethos Educativo, Nº 35 (Enero-abril), pp. 41-61. Lima, Perú. Universidad Jaime Basaute y Meza.

PROCEDIMENTS I CRITERIS D'AVALUACIÓ:

Serà una avaluació en base a l’observació i els criteris aniran en funció als objectius i capacitats plantejats al punt corresponent. Avaluarem a les nines de forma informal i contínua, des de la primera passa de les activitats fins a la darrera, observant de forma sistemàtica i anotant, si no en el moment de forma posterior. Es procurarà enregistrar en vídeo les seves explicacions i avenços. També avaluarem el desenvolupament de les activitats i si trobem que s’ha de canviar alguna cosa per a resoldre les dificultats ho farem en el moment.

PREVISIÓ DE TEMPORITZACIÓ:

Previsiblement el començaren a implementar el cap de setmana del 21 i 22 de maig, si no fos possible es posposaria pel següent cap de setmana. La durada total serà entre tres i cinc dies.

Aquest és un projecte desvinculat de l’escola, els principals objectius i capacitats a assolir, aquests són:

Avaluació PAC 1_3 NTICEDU

Comentaris del tutor

-        El document està ben estructurat com a informe.

-        El mapa és prou clar, integrat, llegible, útil.

-        Sobre els conceptes representats, fonamentalment es basa en el material en paper deixant alguns conceptes fonamentals: CTS, context i aprenentatge significatiu com a estructuradors del conjunt

-        Les relacions entre conceptes estan sempre representades

-        Ha faltat donar més importància al corrent CTS (o teixit sense costures), aprenentatge significatiu i considerar el procés i no només del resultat (avaluació continuada). A més de vincular-los

-        Hi ha una incipient utilització del criteris d'avaluació que exposa en David Jonassen

-        Respecte la comprensió dels conceptes més importants vinculats al canvi conceptual i el propi canvi, l’informe plasma una bona experiència personal ; però sempre es pot aprofundir una mica més.

PAC 1. Informe de síntesi NTICEDU

Hola, us penj l'informe de síntesi tal com el vaig entregar, juntament amb el mapa conceptual. Sent haver tardat tant, però hem passat un abril molt entretinguts, entre els treballs de la UOC i que les tres nines agafaren la pigota una darrera de l'altra... Esper que us sigui d'utilitat:

Pràctica d’Avaluació Continuada – PAC 1

	Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació
	Pràctica 1. Activitat 3: Informe de síntesi.

Índex

Índex. 1

Introducció. 2

Diferències. 2

Mapa de conceptes. 3

Canvi conceptual 4

Conclusions. 5

Bibliografia i Webliografia. 5

Introducció

Després de realitzar les primeres activitats: la presentació, l’avaluació inicial, la creació del blog, i la participació al debat, pas a fer la: Miniactivitat 1.3. Informe de Síntesi i representació gràfica dels conceptes més importants de la PAC 1. Reflexió sobre el propi canvi conceptual.

He trobat, que aquesta miniactivitat, de mini no té res, ja que m’ha dut una feinada. El més difícil ha estat l’elaboració del mapa conceptual, perquè he hagut d’aprendre a manejar un nou programa fins ara desconegut per a mi, però sobretot per aconseguir reflectir a un sol mapa els conceptes més rellevants que he après i reestructurat. Així i tot pens que com reflectiré al punt del canvi conceptual m’ha servit per a descobrir una nova eina molt útil a l’hora d’aprendre: els mapes conceptuals, i un bon programa per a la seva elaboració: el Cmaps. 

Tal com es pot veure a l’índex he optat per explicar les diferències dels mapes conceptuals a un apartat separat del canvi conceptual i les conclusions. Ho he fet així perquè en un principi, la meva idea era incorporar el mapa inicial al final, cosa que no ha pogut ser, i per tal que quedi més clar ho explicaré a l’apartat de diferències.           

                                                                                             Tornar a l’Índex

Diferències

Es veu molta diferència entre els dos mapes, sobretot pel que fa a la quantitat de conceptes, emprats, d’enllaços i nodes, així com la seva adequació. La nova xarxa és molt més ampla. A la inicial vaig centrar el mapa al concepte de tecnologia educativa, desestimant, minimitzant, o donant un altre sentit a altres conceptes tan importants com la ciència, la tecnologia o la societat. Queda patent que el meu desconeixement sobre la matèria de NTICEDU era molt gran, això es veu al mapa final amb les relacions creuades, l’ampliació de conceptes com les perspectives de la CTS, els mites, els exemples de les TIC, les influències de la tecnologia educativa i la seva contribució a l’aprenentatge significatiu, amb el disseny, avaluació i implementació de les TIC a l’educació.

Per exemple, al primer mapa, no sabia ni enumerar més exemples de TIC que Internet, televisió i telecomunicacions. Tampoc vaig pensar en l’aplicació de les TIC a noves situacions i models d’ensenyament aprenentatge, limitant els seus usos a la recerca d’informació, el disseny i creació de materials, la comunicació i l’avaluació. No és que les meves idees fossin errades per complet, sinó que es basaven en el saber popular, en el que jo mateixa faig, he vist o sentit, sense haver llegit documentació, però sobretot sense compartir punts de vista amb altres, com vàrem fer al debat, fem al fòrum o hem pogut fer amb els recursos del cmaps.

Al primer mapa falten enllaços als exemples, i hi ha moltes proposicions iguals que es podrien haver agrupat (separades per colors). No acab de tenir clar a cap dels dos mapes la utilització dels colors, ja que me resulta difícil establir la jerarquia dels conceptes del més general al més particular, o d’allò més important a menys. Tampoc sé cert sí empr els enllaços apropiats perquè es vegi de forma clara i descriptiva. Numèricament, al primer hi ha 19 nodes, mentre al segon n’hi ha més de 60. Al segon, l’estructura és més circular i hi ha proposicions creuades. Als dos pens haver emprat les fletxes bé, i sobretot al segon crec que la informació general és bastant correcta.

Tornar a l’Índex

 

         Mapa de conceptes

 Tornar a l’Índex

 

Canvi conceptual

Reprenent les idees que vaig esposar a la síntesi del debat: No hem de rebutjar la tecnologia, sinó aprofitar-la, com a mestres i psicopedagogs hem d’intentar aplicar la tecnologia educativa per a millorar les situacions d’ensenyament aprenentatge, però no hem d’oblidar les bretxes ja existents entre els diferents països, s’hauria de lluitar per aconseguir un canvi positiu. Aquest ha estat el meu principal canvi, el que per mi ha estat més significatiu de l’estudi dels documents i la realització de les diferents activitats. És molt important, si tenim en compte que mai he estat molt “amiga” de les noves tecnologies, així que definitivament si, s’ha produït en mi un canvi conceptual, un canvi d’actitud de forma intencional, perquè he estat conscient que la meva comprensió de les tecnologies de la informació i la comunicació, i la seva aplicació a l’educació eren inadequades. “En el moment en què l’aprenent és conscient que la seva comprensió és inadequada i percep la necessitat de canvi, és probable que el canvi sigui significatiu” (Luque, 2003).

Pensar això m’ha fet recordar un altre canvi conceptual que vaig tenir l’any 1993, quan vaig fer 2n de BUP per segona vegada. El fet de repetir (perquè me varen quedar 3 assignatures: llatí, matemàtiques i física i química), me va fer replantejar-me la situació i decidir que aquesta havia de canviar. Concretament a llatí, la primera vegada que la vaig cursar me vaig despenjar tot d’una, no entenia res i vaig deixar d’anar a classe, a més, tampoc li veia cap sentit ni utilitat als aprenentatges. En canvi, el segon any, vaig afrontar la matèria de forma positiva, vaig comprendre que era important conèixer les arrels de la nostra llengua, vaig anar fent feina assíduament i resolent els dubtes, tant amb la professora com amb un grup de companys que ens vàrem ajuntar. El resultat va ser que vaig aprendre de forma activa, constructiva, col·laboradora, reflexiva, intencional, vaig gaudir, i vaig passar de treure un “molt deficient” a un “excel·lent.

Una gran ajuda al meu canvi a 2n de BUP, va ser la feina conjunta amb companys i professors. Al canvi conceptual actual és equiparable a la interacció que es va donar al debat. Personalment vaig haver de reflexionar molt per tal de cercar arguments a l’hora de fer les aportacions, ja que el bàndol que me va tocar m’era més bé contrari. També me va servir llegir les aportacions dels companys. Aquesta, ha estat una forma d’aprendre col·laborativa, perquè hem pogut aprofitar les aportacions i coneixements dels altres, i amb base en el diàleg, a la que hem hagut de reflexionar sobre la CTS aplicada a casos reals (en molts de casos personals)  i molt agradable. Comparat a altres debats sense molt de sentit als que he participat a la UOC, aquesta experiència, juntament amb el fòrum, ha estat el més semblant que puc imaginar a una comunitat d’aprenentatge al context virtual.

Una altra eina que m’ha servit molt, i que m’ha dut també molta de feina, han estat els mapes conceptuals. Sempre havia sentit que eren molt útils i qualque pic els havia intentat fer, en realitat sense molt d’èxit. Així que en un principi pensava que serien una pèrdua de temps, però han estat tot un descobriment. Com vaig exposar a l’apartat de les diferències, no acab de tenir clara la utilització dels colors, ja que me resulta difícil establir la jerarquia dels conceptes del més general al més particular, i tampoc sé cert sí empr els enllaços apropiats. Però pens que en general he millorat, sobretot a la utilització dels conceptes i les seves relacions, i emprant de forma correcta les proposicions. La realització dels mapes conceptuals ha suposat per mi una reestructuració del que havia llegit, pensat i escrit, dels materials i les aportacions, m’han servit per aclarir els conceptes, entendre i organitzar les idees, tenir una visió més espaial, i fins i tot per a memoritzar visualment el seu contingut. He pogut entendre i aprendre de forma significativa l’estreta i a la vegada complexa relació que es dóna entre ciència, tecnologia, societat i educació.

Tornar a l’Índex

Conclusions

Com a conclusió, dir que la correcta utilització de les noves tecnologies a la societat del coneixement a la que ens trobem, és molt important a la nostra vida, però sobretot a la nostra feina com a mestres i psicopedagogs. Per això és necessari que ens mostrem oberts als canvis i a adquirir nous aprenentatges. A més, hem de conèixer els fonaments teòrics de la tecnologia educativa i quina ha estat la seva evolució fins al moment actual.

Queda patent la meva evolució comparant amb aquesta la PAC d’avaluació inicial, tant pel que fa referència al mapa com a les respostes a les preguntes. No és que les meves idees estassin completament errades, però si que el meu desconeixement sobre la matèria era gran i a més estava marcat pels prejudicis “antitecnològics” i pels mites que hem estudiat. El meu coneixement actual s’ha construït en base a aquells coneixements previs i a les meves experiències passades, i ha comportat un canvi d’actitud que ja ara es va reflectint en les meves experiències a la utilització de les TIC.

Finalment, puntualitzar que aquest ha estat “el meu aprenentatge” i que segurament diferirà del dels companys perquè depèn de les meves experiències, creences...  i perquè igual que cada persona és única, també ho són els aprenentatges, que s’acomoden a les nostres idees.

Tornar a l’Índex

Bibliografia i Webliografia

-     Cabero, J. (2003). Mòdul didàctic 1. Educació i tecnologia: fonaments teòrics. Noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació  (pp. 1-95). Barcelona: UOC.

-     Jonassen, D. (2003). Mòdul didàctic 3. TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista. Noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació  (pp. 1-31). Barcelona: UOC.

-     Domenech, M., Tirado, J. (2002). Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia:

http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/domenech-tirado0302/domenech-tirado0302.html     

-     Jonassen, D. (2003). Mòdul didàctic 2. Les TIC i la construcció del coneixement. Cas 3. Creació de models a classe. Noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació. Barcelona: UOC. (Material en web): http://materials.cv.uoc.edu/continguts/XW04_02048_01088/index.html?ajax=true

-     http://cmap.ihmc.us/: pàgina d’instal·lació del programari de mapes conceptuals Cmaps Tools.

Tornar a l’Índex