Hola, us penj l'informe de síntesi tal com el vaig entregar, juntament amb el mapa conceptual. Sent haver tardat tant, però hem passat un abril molt entretinguts, entre els treballs de la UOC i que les tres nines agafaren la pigota una darrera de l'altra... Esper que us sigui d'utilitat:
Pràctica d’Avaluació Continuada – PAC 1
 | |
Pràctica 1. Activitat 3: Informe de síntesi. |
Índex
Introducció
Després de realitzar les primeres activitats: la presentació, l’avaluació inicial, la creació del blog, i la participació al debat, pas a fer la: Miniactivitat 1.3. Informe de Síntesi i representació gràfica dels conceptes més importants de la PAC 1. Reflexió sobre el propi canvi conceptual.He trobat, que aquesta miniactivitat, de mini no té res, ja que m’ha dut una feinada. El més difícil ha estat l’elaboració del mapa conceptual, perquè he hagut d’aprendre a manejar un nou programa fins ara desconegut per a mi, però sobretot per aconseguir reflectir a un sol mapa els conceptes més rellevants que he après i reestructurat. Així i tot pens que com reflectiré al punt del canvi conceptual m’ha servit per a descobrir una nova eina molt útil a l’hora d’aprendre: els mapes conceptuals, i un bon programa per a la seva elaboració: el Cmaps. Tal com es pot veure a l’índex he optat per explicar les diferències dels mapes conceptuals a un apartat separat del canvi conceptual i les conclusions. Ho he fet així perquè en un principi, la meva idea era incorporar el mapa inicial al final, cosa que no ha pogut ser, i per tal que quedi més clar ho explicaré a l’apartat de diferències. Tornar a l’Índex
Diferències
Es veu molta diferència entre els dos mapes, sobretot pel que fa a la quantitat de conceptes, emprats, d’enllaços i nodes, així com la seva adequació. La nova xarxa és molt més ampla. A la inicial vaig centrar el mapa al concepte de tecnologia educativa, desestimant, minimitzant, o donant un altre sentit a altres conceptes tan importants com la ciència, la tecnologia o la societat. Queda patent que el meu desconeixement sobre la matèria de NTICEDU era molt gran, això es veu al mapa final amb les relacions creuades, l’ampliació de conceptes com les perspectives de la CTS, els mites, els exemples de les TIC, les influències de la tecnologia educativa i la seva contribució a l’aprenentatge significatiu, amb el disseny, avaluació i implementació de les TIC a l’educació.
Per exemple, al primer mapa, no sabia ni enumerar més exemples de TIC que Internet, televisió i telecomunicacions. Tampoc vaig pensar en l’aplicació de les TIC a noves situacions i models d’ensenyament aprenentatge, limitant els seus usos a la recerca d’informació, el disseny i creació de materials, la comunicació i l’avaluació. No és que les meves idees fossin errades per complet, sinó que es basaven en el saber popular, en el que jo mateixa faig, he vist o sentit, sense haver llegit documentació, però sobretot sense compartir punts de vista amb altres, com vàrem fer al debat, fem al fòrum o hem pogut fer amb els recursos del cmaps.
Al primer mapa falten enllaços als exemples, i hi ha moltes proposicions iguals que es podrien haver agrupat (separades per colors). No acab de tenir clar a cap dels dos mapes la utilització dels colors, ja que me resulta difícil establir la jerarquia dels conceptes del més general al més particular, o d’allò més important a menys. Tampoc sé cert sí empr els enllaços apropiats perquè es vegi de forma clara i descriptiva. Numèricament, al primer hi ha 19 nodes, mentre al segon n’hi ha més de 60. Al segon, l’estructura és més circular i hi ha proposicions creuades. Als dos pens haver emprat les fletxes bé, i sobretot al segon crec que la informació general és bastant correcta.
Tornar a l’Índex
Tornar a l’Índex
Canvi conceptual
Reprenent les idees que vaig esposar a la síntesi del debat: No hem de rebutjar la tecnologia, sinó aprofitar-la, com a mestres i psicopedagogs hem d’intentar aplicar la tecnologia educativa per a millorar les situacions d’ensenyament aprenentatge, però no hem d’oblidar les bretxes ja existents entre els diferents països, s’hauria de lluitar per aconseguir un canvi positiu. Aquest ha estat el meu principal canvi, el que per mi ha estat més significatiu de l’estudi dels documents i la realització de les diferents activitats. És molt important, si tenim en compte que mai he estat molt “amiga” de les noves tecnologies, així que definitivament si, s’ha produït en mi un canvi conceptual, un canvi d’actitud de forma intencional, perquè he estat conscient que la meva comprensió de les tecnologies de la informació i la comunicació, i la seva aplicació a l’educació eren inadequades. “En el moment en què l’aprenent és conscient que la seva comprensió és inadequada i percep la necessitat de canvi, és probable que el canvi sigui significatiu” (Luque, 2003).
Pensar això m’ha fet recordar un altre canvi conceptual que vaig tenir l’any 1993, quan vaig fer 2n de BUP per segona vegada. El fet de repetir (perquè me varen quedar 3 assignatures: llatí, matemàtiques i física i química), me va fer replantejar-me la situació i decidir que aquesta havia de canviar. Concretament a llatí, la primera vegada que la vaig cursar me vaig despenjar tot d’una, no entenia res i vaig deixar d’anar a classe, a més, tampoc li veia cap sentit ni utilitat als aprenentatges. En canvi, el segon any, vaig afrontar la matèria de forma positiva, vaig comprendre que era important conèixer les arrels de la nostra llengua, vaig anar fent feina assíduament i resolent els dubtes, tant amb la professora com amb un grup de companys que ens vàrem ajuntar. El resultat va ser que vaig aprendre de forma activa, constructiva, col·laboradora, reflexiva, intencional, vaig gaudir, i vaig passar de treure un “molt deficient” a un “excel·lent.
Una gran ajuda al meu canvi a 2n de BUP, va ser la feina conjunta amb companys i professors. Al canvi conceptual actual és equiparable a la interacció que es va donar al debat. Personalment vaig haver de reflexionar molt per tal de cercar arguments a l’hora de fer les aportacions, ja que el bàndol que me va tocar m’era més bé contrari. També me va servir llegir les aportacions dels companys. Aquesta, ha estat una forma d’aprendre col·laborativa, perquè hem pogut aprofitar les aportacions i coneixements dels altres, i amb base en el diàleg, a la que hem hagut de reflexionar sobre la CTS aplicada a casos reals (en molts de casos personals) i molt agradable. Comparat a altres debats sense molt de sentit als que he participat a la UOC, aquesta experiència, juntament amb el fòrum, ha estat el més semblant que puc imaginar a una comunitat d’aprenentatge al context virtual.
Una altra eina que m’ha servit molt, i que m’ha dut també molta de feina, han estat els mapes conceptuals. Sempre havia sentit que eren molt útils i qualque pic els havia intentat fer, en realitat sense molt d’èxit. Així que en un principi pensava que serien una pèrdua de temps, però han estat tot un descobriment. Com vaig exposar a l’apartat de les diferències, no acab de tenir clara la utilització dels colors, ja que me resulta difícil establir la jerarquia dels conceptes del més general al més particular, i tampoc sé cert sí empr els enllaços apropiats. Però pens que en general he millorat, sobretot a la utilització dels conceptes i les seves relacions, i emprant de forma correcta les proposicions. La realització dels mapes conceptuals ha suposat per mi una reestructuració del que havia llegit, pensat i escrit, dels materials i les aportacions, m’han servit per aclarir els conceptes, entendre i organitzar les idees, tenir una visió més espaial, i fins i tot per a memoritzar visualment el seu contingut. He pogut entendre i aprendre de forma significativa l’estreta i a la vegada complexa relació que es dóna entre ciència, tecnologia, societat i educació.
Tornar a l’Índex
Conclusions
Com a conclusió, dir que la correcta utilització de les noves tecnologies a la societat del coneixement a la que ens trobem, és molt important a la nostra vida, però sobretot a la nostra feina com a mestres i psicopedagogs. Per això és necessari que ens mostrem oberts als canvis i a adquirir nous aprenentatges. A més, hem de conèixer els fonaments teòrics de la tecnologia educativa i quina ha estat la seva evolució fins al moment actual.
Queda patent la meva evolució comparant amb aquesta la PAC d’avaluació inicial, tant pel que fa referència al mapa com a les respostes a les preguntes. No és que les meves idees estassin completament errades, però si que el meu desconeixement sobre la matèria era gran i a més estava marcat pels prejudicis “antitecnològics” i pels mites que hem estudiat. El meu coneixement actual s’ha construït en base a aquells coneixements previs i a les meves experiències passades, i ha comportat un canvi d’actitud que ja ara es va reflectint en les meves experiències a la utilització de les TIC.
Finalment, puntualitzar que aquest ha estat “el meu aprenentatge” i que segurament diferirà del dels companys perquè depèn de les meves experiències, creences... i perquè igual que cada persona és única, també ho són els aprenentatges, que s’acomoden a les nostres idees.
Tornar a l’Índex
Bibliografia i Webliografia
- Cabero, J. (2003). Mòdul didàctic 1. Educació i tecnologia: fonaments teòrics. Noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació (pp. 1-95). Barcelona: UOC.
- Jonassen, D. (2003). Mòdul didàctic 3. TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista. Noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació (pp. 1-31). Barcelona: UOC.
- Domenech, M., Tirado, J. (2002). Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia:
- Jonassen, D. (2003). Mòdul didàctic 2. Les TIC i la construcció del coneixement. Cas 3. Creació de models a classe. Noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació. Barcelona: UOC. (Material en web): http://materials.cv.uoc.edu/continguts/XW04_02048_01088/index.html?ajax=true
- http://cmap.ihmc.us/: pàgina d’instal·lació del programari de mapes conceptuals Cmaps Tools.
Tornar a l’Índex
No hay comentarios:
Publicar un comentario