per fi, després d'un parell de problemes informàtics, puc enviar-vos el meu cas, bé el d'en Pere, la meva parella. Esper que us agradi i us sigui útil.
CAS D’UTILITZACIÓ DEL JCLIC A LA CLASSE DE MATEMÀTIQUES
| SÍNTESI DEL CAS Un professor de matemàtiques de secundària utilitza el jclic i la pissarra digital (a l’aula d’informàtica del centre) per a aconseguir un augment de l’atenció i la motivació dels alumnes de la classe de segon d’ESO al tema de fraccions i divisibilitat | |
CONTEXT DEL CAS
| INFORMACIÓ DEL PROFESSOR
|
| ALTRES DETALLS Objectius del cas:
| |
| HISTÒRIA COMPLETA Entrevistadora: Bon dia Pere. Professor: Hola Xisca. Entrevistadora: Explica’m un poc com és la situació que es viu en el dia a dia del Centre. Professor: Es tracta d’un centre públic situat al centre de Palma. Fa uns anys era un institut amb bastant de prestigi on l’edat mitjana del professorat era bastant alta. El nivell educatiu era considerat alt i l’educació que s’impartia, tot i no tenir l’institut més de vint anys, era de caire bastant tradicional. Però tot això, ha canviat bastant en els darrers anys com a conseqüència dels canvis que hi ha hagut principalment a la societat i l’entorn del centre. Baix el meu punt de vista, ni el sistema educatiu, ni el professorat han sabut canviar i han quedat una mica ancorats en el passat cosa que ha fet que el fracàs escolar i els problemes hagin anat augmentant. Entrevistadora: I la situació en concret al teu grup d’alumnes, quina és? Professor: En aquest institut els alumnes són separats per nivells i es pot dir que aquest segon d’ESO és el de nivell més baix, concretament és el que té un major nombre d’amonestacions i expulsions. La disciplina, el fracàs i l’absentisme escolar són alguns dels principals problemes. Entrevistadora: Malgrat tot, sembla que és un grup bastant reduït. Professor: Sí, és cert, són només quinze alumnes i encara que la majoria d’ells o dels seus pares són nascuts a fóra (9 sud-americans i marroquins), entenen perfectament el castellà, però no tant el català. Tot això fa que la situació sigui complicada però no tant. Entrevistadora: Quin diries que és el nivell socioeconòmic dels teus alumnes? Professor: De classe mitja i mitja baixa. Entrevistadora: Quina és la major dificultat amb que et trobes en les sessions de l’aula? Professor: La diversitat no és en aquest grup molt notable ja que com he dit estan separats per nivells (només hi ha un alumne NEE amb dèficit psíquic lleuger). El gran problema és, a banda de la disciplina, la falta de motivació i desinterès per l’assignatura. Entrevistadora: Bé, parla’m de tu. Fa molt de temps que fas classe? Com qualificaries el teu nivell informàtic o de domini de les TIC? Professor: Aquest és el meu segon any, som interí i a nosaltres ens reserven els grups que els professors amb plaça o que duen més anys no volen agafar, normalment ESO i els grups més conflictius. Respecte el meu domini de les TIC, he de dir que no sóc un gran expert, tinc un nivell bàsic d’usuari. Sé emprar processadors de textos, fulls de càlculs, programes de retoc digital, Internet i poca cosa més. Entrevistadora: Per què creus que pot ser útil aplicar la informàtica a les matemàtiques? Professor: Les matemàtiques són molt abstractes i és habitual que els alumnes es desmotivin i es despengin ràpidament de l’assignatura. Crec que és particularment útil per a treballar la motivació, fer que participin més activament i per tant aconseguir un aprenentatge significatiu. Entrevistadora: Amb quina freqüència empres les TIC a les classes de matemàtiques? Professor: Fins ara i després de la primera experiència ho he fet cada dues setmanes, la veritat és que jo també n’estic aprenent. Les empr a les sessions introductòries de les unitats on el que fan es una tasca més d’exploració. També al final de la unitat, per a reforçar tot allò que s’ha treballat a l’aula. Entrevistadora: On estan ubicats els ordinadors a l’institut? Tens facilitats d’ús? Professor: Bé, ens hem de desplaçar a una de les tres aules d’informàtica del centre, a cada una hi ha 20 ordinadors connectats en xarxa, més el del professor. Tenim connexió a Internet ADSL. A més hi ha una pissarra digital a cada aula d’informàtica i també a algunes de les altres classes. Per a poder emprar l’aula l’he de reservar o comprovar que estigui lliure. Entrevistadora: Podries explicar-me alguna experiència significativa per a tu i els teus alumnes emprant l’ordinador a la classe de matemàtiques? Professor: T’explicaré la primera vegada que vaig emprar el Jclic amb els meus alumnes, que són un conjunt d’aplicacions didàctiques que funcionen amb el Java i que es troben com a paquets d’activitats per a cada tema concret. Vàrem finalitzar el tema de fraccions i divisibilitat amb la visita a l’aula d’informàtica, fent les activitats del jclic. Entrevistadora: Per què vares triar el Jclic. Quins avantatges diries que té? Professor: Abans d’emprar-lo havia parlat amb els companys i companyes del departament de matemàtiques i del d’orientació sobre com podíem augmentar l’interès dels alumnes i facilitar el seu aprenentatge; sobretot a la meva classe la situació era un tant complicada, només dos alumnes solien aprovar els exàmens i entre quatre i cinc d’ells, des del primer dia de classe ni tant sols duien quadern ni bolígraf. Un dels professors, així com els membres de l’equip d’orientació, coneixien el jclic i ens varen introduir al seu ús. Els paquets d’activitats es troben classificats per àrees, nivells i unitats i la varietat que es troba és enorme. A més, una de les grans avantatges és que un mateix pot crear i adaptar les seves activitats clic o bé agafar alguna de les moltes que ha penjat la gent; el problema amb que vaig trobar-me és que aquell primer dia no ho sabia i mentre uns alumnes no sabien ni per on començar, altres ja ho havien acabat tot. Una altra de les avantatges que té és que incorpora una eina que corregeix les activitats i qualifica de forma immediata a l’alumne quan finalitza l’exercici. També fa la mitjana del conjunt d’activitats realitzades. A banda d’això, el format és molt atractiu i lúdic, concretament, la unitat que vàrem emprar presenta activitats interactives en forma de trencaclosques, frases per acabar, unir amb fletxes, dominós i completar buits. Entrevistadora: Vares trobar-te amb qualque problema? Professor: El principal problema amb que me vaig trobar és que les activitats que hi ha penjades són un tant tancades i hi ha poca flexibilitat. Això dificulta l’adaptació als diferents nivells i velocitats dels alumnes. Un altre problema va ser la sobreexcitació de l’alumnat ja que aquesta era una situació inusual per ells tant a matemàtiques com a les altres assignatures. A més, alguns dels nins que normalment distorsionen la classe s’estimaven més visitar altres pàgines web com twitter, o mirar el correu. Me va estranyar una mica, però també hi havia dos alumnes que ni tant sols tenien els coneixements bàsics per emprar l’ordinador i seguir les activitats. Per últim, la xarxa anava molt lenta. Entrevistadora: Com creus que es podrien haver solucionat aquests problemes? Professor: No s’haurien excitat tant si els professors empréssim els recursos informàtics de forma més assídua. Aquest grup té una motivació molt baixa i això fa que es despengin molt fàcilment de qualsevol activitat, realitzar la sessió amb el suport d’un altre professor podria ser una bona solució, també animar-los i confiar en ells, donar feedback positiu per augmentar la seva autoestima. ; creació de les pròpies activitats jclic adaptades als diferents nivells; millorar la connexió de l’institut. Entrevistadora: Podries concretar un poc més quins eren els objectius que perseguies? Professor: Volia augmentar la motivació dels alumnes i que aprenguessin els continguts que havíem vist a classe al tema de fraccions i divisibilitat de forma significativa. Que fossin capaços de realitzar els càlculs proposats de forma correcta i augmentés el nombre d’aprovats. Era com un repàs del tema. Vaig Pensar que fer les activitats del jclic els agradaria per ser lúdiques i emprar l’ordinador, i per tant, per ser més properes als seus interessos i la seva realitat. De fet, va ser tota una revolució. Entrevistadora: I en què consistien exactament les activitats? Professor: Eren exercicis amb l’ordinador d’emplenar buits, trencaclosques amb operacions de fraccions, continuacions de sèries, activitats d’unir amb fletxes, de dominós, de vertader–fals, tots ells operant amb fraccions i divisibilitat. Entrevistadora: Pots explicar-me quina era la teva funció a la sessió. Professor: Guiava la classe, donava les indicacions i la informació necessàries per a continuar les activitats quan els alumnes no sabien seguir per ells mateixos o amb l’ajuda dels companys, això ho feia emprant la pissarra digital com a projector, o directament ajudant a cada un dels nins que tenien dificultats. A més, intentava mantenir l’atenció, la motivació i un bon clima a l’aula. Entrevistadora: I quina era la funció dels estudiants? Professor: Ells havien d’anar explorant i realitzant les diferents activitats relacionant-les amb els conceptes treballats a classe de forma individual i ajudant-se entre els companys. Entrevistadora: Creus que aconseguires els objectius i el nivell d’aprenentatge esperat? Professor: Els alumnes varen realitzar de forma correcta moltes de les operacions proposades al jclic, fins i tot els que s’entretenien xatejant o mirant el correu. Realment estaven molt motivats, encara que també es trobaven sobreexcitats per la novetat de la situació. L’aprenentatge va ser molt més significatiu que a les sessions “normals” de l’aula, a més de comprovar-ho amb les observacions durant la sessió, ho vaig veure a la prova objectiva del final del tema. A aquest examen parcial, el nombre d’aprovats va passar de dos a vuit. No es tracta només d’aquest increïble augment d’aprovats, sinó que tots ells varen poder realitzar bé qualque exercici de l’examen, quan la tònica general és entregar-m’ho en blanc, només amb el seu nom i l’autoavaluació. Entrevistadora: Per cert, me podries dir on trobar el programari jclic? Professor: Clar que si, a la pàgina http://www.xtec.net/ es pot descarregar o fer feina online. Concretament per descarregar-lo pots anar a http://clic.xtec.cat/es/jclic/download.htm. Entrevistadora: Gràcies Pere. Una altra coseta, després d’aquesta primera experiència, a quines conclusions i aprenentatges personals has arribat? Professor: Va ser tot un descobriment, emprar la tecnologia a l’assignatura de matemàtiques permet obrir un ampli ventall de possibilitats que la fa més lúdica i motivadora. Els alumnes gaudeixen i aprenen molt més que amb les classes normals, crec que tenint la tecnologia tan a l’abast l’hauria d’utilitzar molt més a les aules. Si ho hagués sabut l’hauria emprada abans. Entrevistadora: Tens raó, però ara ja sembla que domines el tema... Professor: Uf, si, però encara me queda molt per aprendre... vaig experimentant. Entrevistadora: Bé, Pere, moltes gràcies per explicar-me el teu cas, ha estat molt interessant. Professor: De res, moltes gràcies a tu, ha estat un plaer compartir l’experiència. |
No hay comentarios:
Publicar un comentario