Disseny del projecte. 2.3 de la PAC 2

Hola, aquí us deix el disseny del projecte, encara no l'hem començat a implementar, però tenim moltes ganes. El durem a terme entre aquesta setmana i l'altra.

TÍTOL:

PERQUÈ EL SOL S’AMAGA DARRERA DEL PUIG GALATZÓ I EL MATÍ TORNA A SURTIR PER UNA ALTRA BANDA?

AGENTS:

• Aprenents: Alba i Laia Comas Artigas, dues germanes de 3 i 5 anys  
• Mediadors: Pere Lluís Comas i Xisca Artigas
• Tecnologies: Imatges i animacions de la web, vídeos de youtube, google earth, càmera de fotos i de vídeo.

DESCRIPCIÓ I TIPUS DE PROBLEMA:

Aprendre que el sol no “s’amaga” darrera d’un cim, que en realitat es pon perquè la Terra es mou (rota) i per això es fa de nit i el matí de dia. Aquest problema, respon a un model mental erroni de les nines que han construït per a representar la realitat (que el sol es mou pel cel tot lo dia fins que s’amaga darrera de les muntanyes i es fa de vespre).

TIPUS: Per aquesta concepció errònia ens trobem davant d’un problema de tipus de resolució de dificultats. Encara que el sistema en si (la Terra i el Sol) no tinguin un mal funcionament, l’error ve donat per la idea preconcebuda que les aprenents tenen sobre aquest.

ESTRUCTURACIÓ: És un problema científic ben estructurat amb una única solució correcta i prescrita, que ben bé podria formar part d’un llibre de text. Però pot presentar una gran complexitat donat l’elevat nombre de components representats al mateix (des del nombre de temes que es podrien tocar fins a les possibles interaccions entre ells –sistema solar, univers, moviment dels planetes, tamany i posició dels astres, etc.). Per les nines, és un problema molt complex, això, i que siguin tan petites fa que ens centrem només a l’objectiu de que aprenguin que es fa de nit i de dia perquè la Terra rota sobre ella mateixa.

ESPECIFICITAT DEL CAMP: Està ben situat pel mateix problema al context quotidià de les nines, que es troben amb un conflicte quan veuen que el sol no s’amaga i surt per allà mateix.

PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA:

Aquest és un problema que les nines expressen quan veuen que el sol no es pon per allà mateix que per on torna a sortir el matí. Elles pensen que es mou i s’amaga i que per això es fa de nit. Quan els agents mediadors, jo i son pare, passegem amb elles a mitja tarda prop de casa, solem aturar a mirar per on es pon el sol. Quan passegem el matí per allà mateix no entenen perquè no ha tornat a sortir pel mateix lloc per on se’n va anar a dormir. Aprofitarem aquesta situació perquè es demanin què passa, perquè deixem de veure el sol i perquè el matí no surt per allà mateix. Els plantejarem preguntes tipus “com és la Terra?”, “es mou?”, “i el Sol?”, a més de la possibilitat de cercar fotos i animacions a internet per veure si trobem respostes.

CONTEXT DE L'ACTIVITAT:

El context on es realitzarà l’activitat és el familiar de les nines.  Una part es durà a terme a l’exterior i una dins casa nostra, davant de l’ordinador.

CARACTERÍSTIQUES DE LES APRENENTS:

Són nines de 3 i 5 anys, molt actives i curioses, encara força egocèntriques. Els agrada saber el perquè de les coses, si una resposta no els satisfà, per exemple davant d’un “perquè si” o “perquè és així”, contesten que això no vol dir res i exigeixen una altra explicació. Laia, la petita, sol imitar a n’Alba. La gran té molt bon vocabulari i lèxic, sap argumentar força bé. La petita ja sap construir frases complexes, però li costa més mantenir l’atenció. A les dues els interessa molt aquest projecte i els agrada molt la idea de cercar les respostes a aquests interrogants per internet.

CAPACITATS PER A ASSOLIR:

• Aprendre a descobrir  plantejant-se interrogants, observant i explorant el seu entorn immediat, en aquest cas natural, amb curiositat i respecte.
• Qüestionar-se les coses i conèixer la utilitat de les tecnologies, en aquest cas d’internet, per a cercar informació i respostes als seus interrogants. 
• Aprendre i comprendre el cicle nit – dia i els moviments terrestres respecte del Sol.
• Valorar i gaudir de la bellesa de la natura, especialment les postes i sortides del Sol.

CONTINGUTS:

• CONCEPTUAL: descoberta i comprensió del seu entorn, en concret del cicle nit–dia i dels moviments terrestres respecte del Sol. Utilitzar les TIC per a cercar informació (google) i el google earth per a situar el nostre barri, illa, país, continent i finalment la Terra. Utilització de les fotografies el vídeo per enregistrar l’experiència.
• PROCEDIMENTAL: l’ús de l’ordinador i els programes esmentats. L’observació directa de l’entorn i el plantejament de qüestions davant dels fenòmens que no entenen.
• ACTITUDINAL: valoració i apreciació de la natura que ens envolta, especialment de les postes i sortides del Sol. Interès, motivació i atenció respecte la recerca de les respostes a les qüestions.

SEQÜÈNCIA D'ACTIVITATS:

PRIMERA PASSA: passeig abans que es pongui el Sol observació del fenomen i plantejament de qüestions per part de les nines.

SEGONA PASSA: passeig el matí quan ja s’ha fet de dia, observació de la situació del Sol i del lloc per on ha sortit. De nou, plantejament de qüestions per part de les nines sobre els diferents llocs de sortida i posta, possibles conjetures de perquè es fa de dia i de nit.

TERCERA PASSA: situar-nos i situar la Terra. Amb Google Earth cercarem el nostre carrer, casa nostra, i anirem ampliant fins a veure el nostre planeta. Quina forma té, és molt gros? Penseu que és més gros o més petit que el Sol? Deu estar quiet al cel? Si es mou, com ho fa?

QUARTA PASSA: situar el planeta Terra al Sistema Solar. Animació del Sistema Solar amb el moviment dels planetes. Cercat a Google. Explicació de les nines davant de l’animació, dubtes, ajuda per part nostra per arribar a les conclusions vertaderes.

CINQUENA PASSA: recreació del moviment de la Terra i el Sol primer amb elles mateixes, nosaltres els farem preguntes sobre si es fa de nit o de dia. Després amb una pilota, una pepa i una llanterna per entendre perquè es fa de nit i de dia i perquè el Sol surt i es pon per llocs diferents.

SISSENA PASSA: es pot incloure la recerca d’una animació a google si la cinquena passa no quedés clara. Tornar a observar la posta del Sol i explicacions per part de les nines del que passa i perquè passa, així com què passarà demà al matí.

Durant tot el procés s’aniran prenent fotografies i/o vídeos.

FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA:

Per a decidir aquest problema hem partit dels dubtes de les nines. La decisió de les tasques l’hem presa perquè els motiva i els agrada molt cercar fotografies i animacions per internet, així com sortir a passejar i observar el seu entorn. Són activitats vinculades als continguts de l’assignatura, ja que empren les TIC per aconseguir l’aprenentatge significatiu, partint dels interessos de les aprenents. A més de tractar-se d’aprenentatge basat en la concepció constructivista i de seguir les idees de Vygotsky respecte la zona de desenvolupament proper, a la que les nines podran arribar amb l’ajuda dels adults, he trobat molts d’estudis que recolzen la teoria de les concepcions errònies sobre el funcionament del cicle dia – nit, Sol-Lluna-Terra de nins i nines, així com de les explicacions alternatives que aquests ofereixen. També Piaget es va preocupar per la concepció de l’espai pels nins. La major part dels estudis, estan en anglès i fan referència a nins més grans que les nostres aprenents. En destacaré dos en Espanyol, més recents i que també inclouen edats similars a la de n’Alba:

• VEGA NAVARRO, A. (2007) Ideas, conocimientos y teorías de niños y adultos sobre las relaciones Sol-Tierra-Luna. Estado actual de las investigaciones. Revista de educación, Nº 342 (Enero-abril), pp. 443-474. Madrid: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.
• CALDERÓN CANALES, E. (2006) Las ideas infantiles sobre el Sistema Solar. Ethos Educativo, Nº 35 (Enero-abril), pp. 41-61. Lima, Perú. Universidad Jaime Basaute y Meza.

PROCEDIMENTS I CRITERIS D'AVALUACIÓ:

Serà una avaluació en base a l’observació i els criteris aniran en funció als objectius i capacitats plantejats al punt corresponent. Avaluarem a les nines de forma informal i contínua, des de la primera passa de les activitats fins a la darrera, observant de forma sistemàtica i anotant, si no en el moment de forma posterior. Es procurarà enregistrar en vídeo les seves explicacions i avenços. També avaluarem el desenvolupament de les activitats i si trobem que s’ha de canviar alguna cosa per a resoldre les dificultats ho farem en el moment.

PREVISIÓ DE TEMPORITZACIÓ:

Previsiblement el començaren a implementar el cap de setmana del 21 i 22 de maig, si no fos possible es posposaria pel següent cap de setmana. La durada total serà entre tres i cinc dies.

Aquest és un projecte desvinculat de l’escola, els principals objectius i capacitats a assolir, aquests són:

Avaluació PAC 1_3 NTICEDU

Comentaris del tutor

-        El document està ben estructurat com a informe.

-        El mapa és prou clar, integrat, llegible, útil.

-        Sobre els conceptes representats, fonamentalment es basa en el material en paper deixant alguns conceptes fonamentals: CTS, context i aprenentatge significatiu com a estructuradors del conjunt

-        Les relacions entre conceptes estan sempre representades

-        Ha faltat donar més importància al corrent CTS (o teixit sense costures), aprenentatge significatiu i considerar el procés i no només del resultat (avaluació continuada). A més de vincular-los

-        Hi ha una incipient utilització del criteris d'avaluació que exposa en David Jonassen

-        Respecte la comprensió dels conceptes més importants vinculats al canvi conceptual i el propi canvi, l’informe plasma una bona experiència personal ; però sempre es pot aprofundir una mica més.

PAC 1. Informe de síntesi NTICEDU

Hola, us penj l'informe de síntesi tal com el vaig entregar, juntament amb el mapa conceptual. Sent haver tardat tant, però hem passat un abril molt entretinguts, entre els treballs de la UOC i que les tres nines agafaren la pigota una darrera de l'altra... Esper que us sigui d'utilitat:

Pràctica d’Avaluació Continuada – PAC 1

	Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació
	Pràctica 1. Activitat 3: Informe de síntesi.

Índex

Índex. 1

Introducció. 2

Diferències. 2

Mapa de conceptes. 3

Canvi conceptual 4

Conclusions. 5

Bibliografia i Webliografia. 5

Introducció

Després de realitzar les primeres activitats: la presentació, l’avaluació inicial, la creació del blog, i la participació al debat, pas a fer la: Miniactivitat 1.3. Informe de Síntesi i representació gràfica dels conceptes més importants de la PAC 1. Reflexió sobre el propi canvi conceptual.

He trobat, que aquesta miniactivitat, de mini no té res, ja que m’ha dut una feinada. El més difícil ha estat l’elaboració del mapa conceptual, perquè he hagut d’aprendre a manejar un nou programa fins ara desconegut per a mi, però sobretot per aconseguir reflectir a un sol mapa els conceptes més rellevants que he après i reestructurat. Així i tot pens que com reflectiré al punt del canvi conceptual m’ha servit per a descobrir una nova eina molt útil a l’hora d’aprendre: els mapes conceptuals, i un bon programa per a la seva elaboració: el Cmaps. 

Tal com es pot veure a l’índex he optat per explicar les diferències dels mapes conceptuals a un apartat separat del canvi conceptual i les conclusions. Ho he fet així perquè en un principi, la meva idea era incorporar el mapa inicial al final, cosa que no ha pogut ser, i per tal que quedi més clar ho explicaré a l’apartat de diferències.           

                                                                                             Tornar a l’Índex

Diferències

Es veu molta diferència entre els dos mapes, sobretot pel que fa a la quantitat de conceptes, emprats, d’enllaços i nodes, així com la seva adequació. La nova xarxa és molt més ampla. A la inicial vaig centrar el mapa al concepte de tecnologia educativa, desestimant, minimitzant, o donant un altre sentit a altres conceptes tan importants com la ciència, la tecnologia o la societat. Queda patent que el meu desconeixement sobre la matèria de NTICEDU era molt gran, això es veu al mapa final amb les relacions creuades, l’ampliació de conceptes com les perspectives de la CTS, els mites, els exemples de les TIC, les influències de la tecnologia educativa i la seva contribució a l’aprenentatge significatiu, amb el disseny, avaluació i implementació de les TIC a l’educació.

Per exemple, al primer mapa, no sabia ni enumerar més exemples de TIC que Internet, televisió i telecomunicacions. Tampoc vaig pensar en l’aplicació de les TIC a noves situacions i models d’ensenyament aprenentatge, limitant els seus usos a la recerca d’informació, el disseny i creació de materials, la comunicació i l’avaluació. No és que les meves idees fossin errades per complet, sinó que es basaven en el saber popular, en el que jo mateixa faig, he vist o sentit, sense haver llegit documentació, però sobretot sense compartir punts de vista amb altres, com vàrem fer al debat, fem al fòrum o hem pogut fer amb els recursos del cmaps.

Al primer mapa falten enllaços als exemples, i hi ha moltes proposicions iguals que es podrien haver agrupat (separades per colors). No acab de tenir clar a cap dels dos mapes la utilització dels colors, ja que me resulta difícil establir la jerarquia dels conceptes del més general al més particular, o d’allò més important a menys. Tampoc sé cert sí empr els enllaços apropiats perquè es vegi de forma clara i descriptiva. Numèricament, al primer hi ha 19 nodes, mentre al segon n’hi ha més de 60. Al segon, l’estructura és més circular i hi ha proposicions creuades. Als dos pens haver emprat les fletxes bé, i sobretot al segon crec que la informació general és bastant correcta.

Tornar a l’Índex

 

         Mapa de conceptes

 Tornar a l’Índex

 

Canvi conceptual

Reprenent les idees que vaig esposar a la síntesi del debat: No hem de rebutjar la tecnologia, sinó aprofitar-la, com a mestres i psicopedagogs hem d’intentar aplicar la tecnologia educativa per a millorar les situacions d’ensenyament aprenentatge, però no hem d’oblidar les bretxes ja existents entre els diferents països, s’hauria de lluitar per aconseguir un canvi positiu. Aquest ha estat el meu principal canvi, el que per mi ha estat més significatiu de l’estudi dels documents i la realització de les diferents activitats. És molt important, si tenim en compte que mai he estat molt “amiga” de les noves tecnologies, així que definitivament si, s’ha produït en mi un canvi conceptual, un canvi d’actitud de forma intencional, perquè he estat conscient que la meva comprensió de les tecnologies de la informació i la comunicació, i la seva aplicació a l’educació eren inadequades. “En el moment en què l’aprenent és conscient que la seva comprensió és inadequada i percep la necessitat de canvi, és probable que el canvi sigui significatiu” (Luque, 2003).

Pensar això m’ha fet recordar un altre canvi conceptual que vaig tenir l’any 1993, quan vaig fer 2n de BUP per segona vegada. El fet de repetir (perquè me varen quedar 3 assignatures: llatí, matemàtiques i física i química), me va fer replantejar-me la situació i decidir que aquesta havia de canviar. Concretament a llatí, la primera vegada que la vaig cursar me vaig despenjar tot d’una, no entenia res i vaig deixar d’anar a classe, a més, tampoc li veia cap sentit ni utilitat als aprenentatges. En canvi, el segon any, vaig afrontar la matèria de forma positiva, vaig comprendre que era important conèixer les arrels de la nostra llengua, vaig anar fent feina assíduament i resolent els dubtes, tant amb la professora com amb un grup de companys que ens vàrem ajuntar. El resultat va ser que vaig aprendre de forma activa, constructiva, col·laboradora, reflexiva, intencional, vaig gaudir, i vaig passar de treure un “molt deficient” a un “excel·lent.

Una gran ajuda al meu canvi a 2n de BUP, va ser la feina conjunta amb companys i professors. Al canvi conceptual actual és equiparable a la interacció que es va donar al debat. Personalment vaig haver de reflexionar molt per tal de cercar arguments a l’hora de fer les aportacions, ja que el bàndol que me va tocar m’era més bé contrari. També me va servir llegir les aportacions dels companys. Aquesta, ha estat una forma d’aprendre col·laborativa, perquè hem pogut aprofitar les aportacions i coneixements dels altres, i amb base en el diàleg, a la que hem hagut de reflexionar sobre la CTS aplicada a casos reals (en molts de casos personals)  i molt agradable. Comparat a altres debats sense molt de sentit als que he participat a la UOC, aquesta experiència, juntament amb el fòrum, ha estat el més semblant que puc imaginar a una comunitat d’aprenentatge al context virtual.

Una altra eina que m’ha servit molt, i que m’ha dut també molta de feina, han estat els mapes conceptuals. Sempre havia sentit que eren molt útils i qualque pic els havia intentat fer, en realitat sense molt d’èxit. Així que en un principi pensava que serien una pèrdua de temps, però han estat tot un descobriment. Com vaig exposar a l’apartat de les diferències, no acab de tenir clara la utilització dels colors, ja que me resulta difícil establir la jerarquia dels conceptes del més general al més particular, i tampoc sé cert sí empr els enllaços apropiats. Però pens que en general he millorat, sobretot a la utilització dels conceptes i les seves relacions, i emprant de forma correcta les proposicions. La realització dels mapes conceptuals ha suposat per mi una reestructuració del que havia llegit, pensat i escrit, dels materials i les aportacions, m’han servit per aclarir els conceptes, entendre i organitzar les idees, tenir una visió més espaial, i fins i tot per a memoritzar visualment el seu contingut. He pogut entendre i aprendre de forma significativa l’estreta i a la vegada complexa relació que es dóna entre ciència, tecnologia, societat i educació.

Tornar a l’Índex

Conclusions

Com a conclusió, dir que la correcta utilització de les noves tecnologies a la societat del coneixement a la que ens trobem, és molt important a la nostra vida, però sobretot a la nostra feina com a mestres i psicopedagogs. Per això és necessari que ens mostrem oberts als canvis i a adquirir nous aprenentatges. A més, hem de conèixer els fonaments teòrics de la tecnologia educativa i quina ha estat la seva evolució fins al moment actual.

Queda patent la meva evolució comparant amb aquesta la PAC d’avaluació inicial, tant pel que fa referència al mapa com a les respostes a les preguntes. No és que les meves idees estassin completament errades, però si que el meu desconeixement sobre la matèria era gran i a més estava marcat pels prejudicis “antitecnològics” i pels mites que hem estudiat. El meu coneixement actual s’ha construït en base a aquells coneixements previs i a les meves experiències passades, i ha comportat un canvi d’actitud que ja ara es va reflectint en les meves experiències a la utilització de les TIC.

Finalment, puntualitzar que aquest ha estat “el meu aprenentatge” i que segurament diferirà del dels companys perquè depèn de les meves experiències, creences...  i perquè igual que cada persona és única, també ho són els aprenentatges, que s’acomoden a les nostres idees.

Tornar a l’Índex

Bibliografia i Webliografia

-     Cabero, J. (2003). Mòdul didàctic 1. Educació i tecnologia: fonaments teòrics. Noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació  (pp. 1-95). Barcelona: UOC.

-     Jonassen, D. (2003). Mòdul didàctic 3. TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista. Noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació  (pp. 1-31). Barcelona: UOC.

-     Domenech, M., Tirado, J. (2002). Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia:

http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/domenech-tirado0302/domenech-tirado0302.html     

-     Jonassen, D. (2003). Mòdul didàctic 2. Les TIC i la construcció del coneixement. Cas 3. Creació de models a classe. Noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació. Barcelona: UOC. (Material en web): http://materials.cv.uoc.edu/continguts/XW04_02048_01088/index.html?ajax=true

-     http://cmap.ihmc.us/: pàgina d’instal·lació del programari de mapes conceptuals Cmaps Tools.

Tornar a l’Índex

CAS de matemàtiques (modelant històries) NTICEDU

Hola a totes i a tots,

per fi, després d'un parell de problemes informàtics, puc enviar-vos el meu cas, bé el d'en Pere, la meva parella. Esper que us agradi i us sigui útil.

CAS D’UTILITZACIÓ DEL JCLIC A LA CLASSE DE MATEMÀTIQUES

SÍNTESI DEL CAS Un professor de matemàtiques de secundària utilitza el jclic i la pissarra digital (a l’aula d’informàtica del centre) per a aconseguir un augment de l’atenció i la motivació dels alumnes de la classe de segon d’ESO al tema de fraccions i divisibilitat
CONTEXT DEL CAS Nivells d’aplicació:  primer cicle d’ESO. Subjectes al quals s’aplica: grup-classe, 15 alumnes de 2n d’ESO. Tecnologies aplicades a la unitat: programari educatiu  (jclic), pissarra digital i ordinadors personals en xarxa. Tipus d’escola: Institut públic d’ensenyament secundari. Ubicació de l’escola: urbana (centre ciutat) Connectivitat: Internet ADSL. Ubicació dels recursos de Tecnologia: Localitzats en l’aula d’informàtica i pissarres digitals a algunes aules. Situació econòmica i social dels estudiants: classe mitjana i mitja baixa, 9 dels alumnes són d’origen immigrant (sud-americans i marroquins).	INFORMACIÓ DEL PROFESSOR Experiència docent: 2 anys. Experiència del professor en TIC: utilització a nivell d’usuari a casa i a la preparació de materials de classe (Power Point, processador de textos, Excel, Internet).
ALTRES DETALLS Objectius del cas:  Activitats planificades a la sessió: exercicis amb l’ordinador d’emplenar buits, trencaclosques amb operacions de fraccions, continuacions de sèries, activitats d’unir amb fletxes, de dominós, de vertader fals operant amb fraccions. Nivell d’aprenentatge esperat: realitzar de forma correcta els càlculs proposats, augmentar la motivació i aconseguir l’aprenentatge significatiu dels conceptes treballats a la unitat. Tipus d’activitat: fer operacions i procediments matemàtics online amb el jclic.  Activitats del cas: Tecnologies emprades: programari educatiu  (jclic), pissarra digital i ordinadors personals en xarxa. Raons per emprar tecnologia: repassar el tema treballat augmentant la motivació i l’aprenentatge, treballar individualment i amb ajuda dels companys amb activitats lúdiques online, més properes als interessos i la realitat dels nins. Naturalesa de les activitats (tasques cognitives): aplicar els conceptes treballats a les activitats del jclic (operar, relacionar, completar fraccions...). Dificultats trobades: sobreexcitació de l’alumnat per situació poc usual a aquesta i altres assignatures; visitaven altres pàgines web (twitter, correu...); activitats tancades, dificultats per a treballar els diferents nivells i velocitats dels alumnes a l’hora de fer els exercicis; una minoria no tenia coneixements bàsics per emprar l’ordinador; lentitud de la xarxa. Estratègies de reparació: emprar els recursos informàtics de forma més assídua; realitzar la sessió amb el suport d’un altre professor; animar-los i confiar en ells, donar feedback positiu per augmentar l’autoestima; creació de les pròpies activitats jclic adaptades als diferents nivells; millorar la connexió de l’institut. Ajuda/Col·laboració emprada: abans de la sessió el professor va ser assessorat pels companys a l’ús del jclic. Funció del mestre: guiar, quan els alumnes no sabien seguir per ells mateixos o amb l’ajuda dels companys, donar les indicacions i la informació necessàries per la continuació de les activitats; intentar mantenir l’atenció i un bon clima a l’aula. Funció dels estudiants: explorar i realitzar les diferents activitats, relacionar les activitats amb els conceptes treballats a classe, ajudar-se entre companys.  Resultats: Observacions: els alumnes realitzen les activitats d’acord amb allò previst, tot i que, els canvis en la metodologia i la falta de costum en l’ús de les TIC a l’assignatura de matemàtiques, fan que els costi mantenir la concentració i es troben un tant agitats. Avaluació de l’aprenentatge:  observació i anotació per part del professor del desenvolupament de les activitats realitzades. A més, el jclic inclou una eina que corregeix i avalua el resultat de cada una de les activitats i del seu conjunt, traient la puntuació per a cada alumne. Prova parcial al finalitzar el tema. Lliçó apresa pel professor: emprar la tecnologia a l’assignatura de matemàtiques permet obrir un ampli ventall de possibilitats que la fa més lúdica i motivadora i això fa que els alumnes aprenguin més i millor; essent una tecnologia tan a l’abast s’hauria d’utilitzar molt més.

HISTÒRIA COMPLETA Entrevistadora: Bon dia Pere. Professor: Hola Xisca. Entrevistadora: Explica’m un poc com és la situació que es viu en el dia a dia del Centre. Professor: Es tracta d’un centre públic situat al centre de Palma. Fa uns anys era un institut amb bastant de prestigi on l’edat mitjana del professorat era bastant alta. El nivell educatiu era considerat alt i l’educació que s’impartia, tot i no tenir l’institut més de vint anys, era de caire bastant tradicional. Però tot això, ha canviat bastant en els darrers anys com a conseqüència dels canvis que hi ha hagut principalment a la societat i l’entorn del centre. Baix el meu punt de vista, ni el sistema educatiu, ni el professorat han sabut canviar i han quedat una mica ancorats en el passat cosa que ha fet que el fracàs escolar i els problemes hagin anat augmentant. Entrevistadora: I la situació en concret al teu grup d’alumnes, quina és? Professor: En aquest institut els alumnes són separats per nivells i es pot dir que aquest segon d’ESO és el de nivell més baix, concretament és el que té un major nombre d’amonestacions i expulsions. La disciplina, el fracàs i l’absentisme escolar són alguns dels principals problemes. Entrevistadora: Malgrat tot, sembla que és un grup bastant reduït. Professor: Sí, és cert, són només quinze alumnes i encara que la majoria d’ells o dels seus pares són nascuts a fóra (9 sud-americans i marroquins), entenen perfectament el castellà, però no tant el català. Tot això fa que la situació sigui complicada però no tant. Entrevistadora: Quin diries que és el nivell socioeconòmic dels teus alumnes? Professor: De classe mitja i mitja baixa. Entrevistadora: Quina és la major dificultat amb que et trobes en les sessions de l’aula? Professor: La diversitat no és en aquest grup molt notable ja que com he dit estan separats per nivells (només hi ha un alumne NEE amb dèficit psíquic lleuger). El gran problema és, a banda de la disciplina, la falta de motivació i desinterès per l’assignatura.  Entrevistadora: Bé, parla’m de tu. Fa molt de temps que fas classe? Com qualificaries el teu nivell informàtic o de domini de les TIC? Professor: Aquest és el meu segon any, som interí i a nosaltres ens reserven els grups que els professors amb plaça o que duen més anys no volen agafar, normalment ESO i els grups més conflictius. Respecte el meu domini de les TIC, he de dir que no sóc un gran expert, tinc un nivell bàsic d’usuari. Sé emprar processadors de textos, fulls de càlculs, programes de retoc digital, Internet i poca cosa més. Entrevistadora: Per què creus que pot ser útil aplicar la informàtica a les matemàtiques? Professor: Les matemàtiques són molt abstractes i és habitual que els alumnes es desmotivin i es despengin ràpidament de l’assignatura. Crec que és particularment útil per a treballar la motivació, fer que participin més activament i per tant aconseguir un aprenentatge significatiu. Entrevistadora: Amb quina freqüència empres les TIC a les classes de matemàtiques? Professor: Fins ara i després de la primera experiència ho he fet cada dues setmanes, la veritat és que jo també n’estic aprenent. Les empr a les sessions introductòries de les unitats on el que fan es una tasca més d’exploració. També al final de la unitat, per a reforçar tot allò que s’ha treballat a l’aula. Entrevistadora: On estan ubicats els ordinadors a l’institut? Tens facilitats d’ús? Professor: Bé, ens hem de desplaçar a una de les tres aules d’informàtica del centre, a cada una hi ha 20 ordinadors connectats en xarxa, més el del professor. Tenim connexió a Internet ADSL. A més hi ha una pissarra digital a cada aula d’informàtica i també a algunes de les altres classes. Per a poder emprar l’aula l’he de reservar o comprovar que estigui lliure. Entrevistadora: Podries explicar-me alguna experiència significativa per a tu i els teus alumnes emprant l’ordinador a la classe de matemàtiques? Professor: T’explicaré la primera vegada que vaig emprar el Jclic amb els meus alumnes, que són un conjunt d’aplicacions didàctiques que funcionen amb el Java i que es troben com a paquets d’activitats per a cada tema concret. Vàrem finalitzar el tema de fraccions i divisibilitat amb la visita a l’aula d’informàtica, fent les activitats del jclic. Entrevistadora: Per què vares triar el Jclic. Quins avantatges diries que té? Professor: Abans d’emprar-lo havia parlat amb els companys i companyes del departament de matemàtiques i del d’orientació sobre com podíem augmentar l’interès dels alumnes i facilitar el seu aprenentatge; sobretot a la meva classe la situació era un tant complicada, només dos alumnes solien aprovar els exàmens i entre quatre i cinc d’ells, des del primer dia de classe ni tant sols duien quadern ni bolígraf. Un dels professors, així com els membres de l’equip d’orientació, coneixien el jclic i ens varen introduir al seu ús. Els paquets d’activitats es troben classificats per àrees, nivells i unitats i la varietat que es troba és enorme. A més, una de les grans avantatges és que un mateix pot crear i adaptar les seves activitats clic o bé agafar alguna de les moltes que ha penjat la gent; el problema amb que vaig trobar-me és que aquell primer dia no ho sabia i mentre uns alumnes no sabien ni per on començar, altres ja ho havien acabat tot. Una altra de les avantatges que té és que incorpora una eina que corregeix les activitats i qualifica de forma immediata a l’alumne quan finalitza l’exercici. També fa la mitjana del conjunt d’activitats realitzades. A banda d’això, el format és molt atractiu i lúdic, concretament, la unitat que vàrem emprar presenta activitats interactives en forma de trencaclosques, frases per acabar, unir amb fletxes, dominós i completar buits.  Entrevistadora: Vares trobar-te amb qualque problema? Professor: El principal problema amb que me vaig trobar és que les activitats que hi ha penjades són un tant tancades i hi ha poca flexibilitat. Això dificulta l’adaptació als diferents nivells i velocitats dels alumnes. Un altre problema va ser la sobreexcitació de l’alumnat ja que aquesta era una situació inusual per ells tant a matemàtiques com a les altres assignatures. A més, alguns dels nins que normalment distorsionen la classe s’estimaven més visitar altres pàgines web com twitter, o mirar el correu. Me va estranyar una mica, però també hi havia dos alumnes que ni tant sols tenien els coneixements bàsics per emprar l’ordinador i seguir les activitats. Per últim, la xarxa anava molt lenta. Entrevistadora: Com creus que es podrien haver solucionat aquests problemes? Professor: No s’haurien excitat tant si els professors empréssim els recursos informàtics de forma més assídua. Aquest grup té una motivació molt baixa i això fa que es despengin molt fàcilment de qualsevol activitat, realitzar la sessió amb el suport d’un altre professor podria ser una bona solució, també animar-los i confiar en ells, donar feedback positiu per augmentar la seva autoestima. ; creació de les pròpies activitats jclic adaptades als diferents nivells; millorar la connexió de l’institut. Entrevistadora: Podries concretar un poc més quins eren els objectius que perseguies? Professor: Volia augmentar la motivació dels alumnes i que aprenguessin els continguts que havíem vist a classe al tema de fraccions i divisibilitat de forma significativa. Que fossin capaços de realitzar els càlculs proposats de forma correcta i augmentés el nombre d’aprovats. Era com un repàs del tema. Vaig Pensar que fer les activitats del jclic els agradaria per ser lúdiques i emprar l’ordinador, i per tant, per ser més properes als seus interessos i la seva realitat. De fet, va ser tota una revolució. Entrevistadora: I en què consistien exactament les activitats? Professor: Eren exercicis amb l’ordinador d’emplenar buits, trencaclosques amb operacions de fraccions, continuacions de sèries, activitats d’unir amb fletxes, de dominós, de vertader–fals, tots ells operant amb fraccions i divisibilitat. Entrevistadora: Pots explicar-me quina era la teva funció a la sessió. Professor: Guiava la classe, donava les indicacions i la informació necessàries per a continuar les activitats quan els alumnes no sabien seguir per ells mateixos o amb l’ajuda dels companys, això ho feia emprant la pissarra digital com a projector, o directament ajudant a cada un dels nins que tenien dificultats. A més, intentava mantenir l’atenció, la motivació i un bon clima a l’aula. Entrevistadora: I quina era la funció dels estudiants? Professor: Ells havien d’anar explorant i realitzant les diferents activitats relacionant-les amb els conceptes treballats a classe de forma individual i ajudant-se entre els companys. Entrevistadora: Creus que aconseguires els objectius i el nivell d’aprenentatge esperat? Professor: Els alumnes varen realitzar de forma correcta moltes de les operacions proposades al jclic, fins i tot els que s’entretenien xatejant o mirant el correu. Realment estaven molt motivats, encara que també es trobaven sobreexcitats per la novetat de la situació. L’aprenentatge va ser molt més significatiu que a les sessions “normals” de l’aula, a més de comprovar-ho amb les observacions durant la sessió, ho vaig veure a la prova objectiva del final del tema. A aquest examen parcial, el nombre d’aprovats va passar de dos a vuit. No es tracta només d’aquest increïble augment d’aprovats, sinó que tots ells varen poder realitzar bé qualque exercici de l’examen, quan la tònica general és entregar-m’ho en blanc, només amb el seu nom i l’autoavaluació. Entrevistadora: Per cert, me podries dir on trobar el programari jclic? Professor: Clar que si, a la pàgina http://www.xtec.net/ es pot descarregar o fer feina online. Concretament per descarregar-lo pots anar a http://clic.xtec.cat/es/jclic/download.htm. Entrevistadora: Gràcies Pere. Una altra coseta, després d’aquesta primera experiència, a quines conclusions i aprenentatges personals has arribat? Professor: Va ser tot un descobriment, emprar la tecnologia a l’assignatura de matemàtiques permet obrir un ampli ventall de possibilitats que la fa més lúdica i motivadora. Els alumnes gaudeixen i aprenen molt més que amb les classes normals, crec que tenint la tecnologia tan a l’abast l’hauria d’utilitzar molt més a les aules. Si ho hagués sabut l’hauria emprada abans. Entrevistadora: Tens raó, però ara ja sembla que domines el tema... Professor: Uf, si, però encara me queda molt per aprendre... vaig experimentant. Entrevistadora: Bé, Pere, moltes gràcies per explicar-me el teu cas, ha estat molt interessant. Professor: De res, moltes gràcies a tu, ha estat un plaer compartir l’experiència.